Paraules del Rector: Caminem junts en l'esperança

L’Advent és un temps privilegiat per a la comunitat cristiana. La litúrgia ens convida a aixecar el cap, a mantenir viva l’esperança i a preparar el cor per acollir el Senyor que ve. No és un període d’enyorança passiva, sinó un moment intens de conversió, de revisió sincera de la pròpia vida i d’obertura a la novetat que Déu vol fer néixer en nosaltres. Cada any, aquest camí ens recorda que la fe és dinamisme i que mai no podem restar adormits davant la crida de Senyor a l’Evangeli.

La Paraula de Déu que llegim i proclamen a l’Advent ens mostra un Déu que no trenca portes, sinó que demana ser acollit, com també tantes persones necessitades necessiten la nostra ajuda. Per això, la vigilància que ens proposa l’Església no és por ni inquietud, sinó una actitud amorosa que manté el cor atent. Convertir-se vol dir girar la mirada cap allò essencial, deixar enrere allò que ens pesa, reconciliar-nos amb Déu i amb els altres, i aprendre a caminar amb una serenitat renovada.La celebració del Nadal completa aquest procés. El Fill de Déu es fa home i comparteix la nostra fragilitat perquè nosaltres puguem participar de la seva vida en plenitud. El misteri de Betlem ens ensenya que l’esperança s’encarna, que el mateix Déu s’apropa en la senzillesa d’un infant. Davant d’aquest do immens, la conversió es transforma en agraïment i la vigilància esdevé l’alegria de qui sap que és estimat.

En aquests temps forts, les nostres comunitats parroquials són cridades a ser signes d’esperança. Cada gest de proximitat, cada paraula de consol i cada obra de misericòrdia diu que la llum de Crist és més forta que qualsevol foscor. Que l’Advent i el Nadal ens ajudin a obrir camins nous, a renovar el compromís de seguir Jesús i a fer del nostre món un espai on la tendresa de Déu pugui brillar en les nostres vides.